La tardor ha arribat i és hora de recordar un moment especial de l’estiu:
El gran campus d’estiu del CDTH, a Espanya. Prop de Barcelona, vam ser convidats al campus d’hoquei infantil i juvenil amb un gran torneig internacional al CD Terrassa Hockey, el club d’origen de la nostra jugadora femenina del primer equip, la Clara Ycart Canal.
Per a fer-ho possible, la Rocío va assumir una tasca veritablement hercúlia, la d’organitzar aquesta aventura amb gran zel i algunes nits en vetlla, tot comptant amb el suport actiu de la Sílvia. No podem agrair-los-ho prou. Moltíssimes gràcies per tot!
La Sabine ja havia definit el lema de la setmana en la reunió amb els pares, en resposta a la meva “estúpida” pregunta: “Ambició esportiva? Quina bogeria! Anirem allà a divertir-nos”.
Vam sortir de l’aeroport de Düsseldorf el primer dia de vacances. Emocionats, amb gran expectació, més de 85 nens d’entre 11 i 16 anys, onze autocars i entrenadors, i molt equipatge especial, ens vam plantar al taulell de facturació d’Eurowings. En contra de tots els temors, el viatge, des de l’amable facturació fins al vol gairebé puntual, fins a la recollida d’equipatge a BCN, va transcórrer sense problemes. En arribar a Barcelona/Terrassa, res es va interposar en el camí d’una setmana plena de grans experiències i diversió.
El primer matí ens va donar la benvinguda amb un sol radiant i els bells terrenys del CD Terrassa que s’emmarquen en el fantàstic panorama de les muntanyes circumdants. Vam poder gaudir tant del sol com del panorama durant tota la setmana. Així que el campus podia començar!
Posar-se molta protecció solar i beure molt de líquid van ser els consells més importants per a tots abans de sortir al camp, barrejats amb els nens i entrenadors espanyols. Sense oblidar la consigna: Divertiu-vos!
A més del programa d’entrenament diari, també vam anar a la platja a banyar-nos, vam visitar Barcelona (és magnífic quan tens una gran guia com la Sílvia a l’autocar) i el Camp Nou, vam esquitxar-nos al parc aquàtic i jugàrem un partit amistós contra la selecció de Cantàbria.
Un moment molt especial va ser el partit inaugural de la Copa del Món de Hockey Femení amb la proximitat especial de la Clara! Per què el dia té 24 hores? Bé, van ser-ne 19 si restem el “descans nocturn”, que comprenia entre les 2 i les 7 del matí. Potser eren menys si el veí de la tenda del costat era un roncador persistent o per aquells a qui els agradava portar el lema de “divertir-se” més enllà del toc de queda.
Els últims tres dies vam jugar el Torneig Europeu d’Escoles de Hockey amb un total de set equips contra rivals coneguts. De seguida ens vam adonar que no tots els grans noms signifiquen un gran equip. D’altra banda, vam jugar contra els futurs campions d’Espanya sense gairebé sospitar-ho. Però l’experiència de jugar amb altres sistemes i equips sempre és molt valuosa.
Tots els que van viatjar amb nosaltres es van emportar a Düsseldorf un número increïblement gran de coneixements, gairebé tots estupends. Com van ser molts, n’hi haurà prou amb aquests com a referència:
L’aigua espanyola té un gust diferent, però també és potable. Pots tastar la xocolata desfeta casolana i descobriràs que està molt més bona que qualsevol xocolata comprada a la botiga. Les samarretes del DHC són els articles d’intercanvi més cotitzats. Has de tenir cura de la teva roba. Si el club està als afores de la ciutat, el servei de pizzes a domicili pot trigar fins a 2 hores a la nit. En les festes, la Macarena no hi pot faltar. Un partit acaba quan els àrbitres toquen el xiulet, no quan el rellotge del marcador marca 00,00. La separació de residus és diferent de tot arreu. Un entrepà i un cafè amb llet compta com un àpat. Pots passar-te de la ratlla sempre que ningú ho noti. El protector solar realment et protegeix de les cremades solars. Els vols van a molts llocs des de BCN. I molts, molts aprenentatges més.
Algú vol resultats? Molt bé, per a les estadístiques, va haver-hi: dos equips que van guanyar, tres equips que van quedar segons, un equip que va quedar tercer i un altre que va quedar en quarta posició. El resultat més important, no obstant això, és que va ser una gran experiència per a tots els que van participar, quelcom que no s’havia viscut en el DHC des de feia molts anys. Però qui sap si es pot repetir…
Una vegada més, un enorme agraïment a la Rocío per abordar i fer possible tot això amb la Sílvia. Només uns pocs poden imaginar l’esforç que hi ha darrere.
Moltes gràcies al staff del campus que va cuidar i van atendre a tots els nens durant tota una setmana.
Un tercer agraïment especialment gran a tot l’equip del CD Terrassa Hockey, que va ser increïblement càlid i un fantàstic amfitrió per a nosaltres en tot moment. Ens hem divertit al màxim!